El 1926 Enric Sagnier Villavecchia va projectar l’edifici Balmes en un solar on anteriorment es localitzava el Frontó Condal, obra de Francesc Rogent inaugurada l'any 1896. El frontó va estar en ús fins a l'any 1924, moment en què es va enderrocar. L'any 1926 els jesuïtes van comprar el terreny per ubicar la seu de l'Institut Comercial Immaculada, on es realitzaven estudis de comerç, i que anteriorment estava ubicat al carrer Casp. L'any 1953 l'edifici el va ocupar el Fòrum Vergés, centre cultural que també pertanyia a la Companyia de Jesús i que va esdevenir un epicentre destacat en la vida social i cultural barcelonina durant l’època franquista. El 1987 l’edifici del Fòrum vergés va ser venut a una societat formada per les vídues dels agents de canvi i borsa, i tres anys més tard, després que els plans de convertir l’edifici en la seu de la Borsa de Barcelona o en un hotel de quatre estrelles no tiressin endavant, la Generalitat el va comprar amb la intenció d’instal·lar la quarta universitat de Catalunya. El 1990 doncs, es va començar la rehabilitació de l’edifici per a usos universitaris i el 8 d’octubre d’aquell any, 316 estudiants de Dret i de Ciències Econòmiques i Empresarials van començar el primer curs de la UPF a les aules de l’Edifici Balmes.

El 1992, Jaume Llobet i Josep Benedito es van fer càrrec de les obres d’ampliació de l’edifici annexionant una finca adjacent al carrer Balmes i construint un edifici modern que intenta integrar-se estèticament en la construcció antiga. El 1997 va acollir l’Institut d’Educació Contínua, que actualment porta el nom de la UPF Barcelona School of Management.

Enric Sagnier Villavecchia

Nomenat marquès de Sagnier pel Papa Pius XI el 1923, fou un arquitecte barceloní, possiblement un del arquitectes més prolífics de la ciutat, amb prop d’uns 300 edificis projectats i construïts només a Barcelona. Amb un estil eclèctic i de tendència classicista, va apropar-se al Modernisme però amb una interpretació pròpia més formal i sòbria. Ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines de l’època Sagnier va rebre nombrosos encàrrecs de la burgesia i de l’Església. Malgrat que és un arquitecte que va caure en l’oblit popular a partir de la segona meitat del segle XX, és l’autor d’edificis tant emblemàtics com el Palau de Justícia de Barcelona, el col·legi Jesús i Maria dels salesians al passeig de Sant Gervasi, el Temple Expiatori del Sagrat Cor al capdamunt de la muntanya del Tibidabo, la casa Arnús al peu del funicular de la plaça Doctor Andreu, o la seu central de la Caixa de Pensions de Barcelona de Via Laietana.

Si voleu saber més sobre Enric Sagnier:
http://www.enricsagnier.com/
https://es.wikipedia.org/wiki/Enric_Sagnier#cite_note-33
https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Sagnier_i_Villavecchia